El Museu del Cinema restaura una vista òptica del segle XIX amb una imatge de Sant Pere del Vaticà

El Museu del Cinema ha restaurat una vista òptica de mitjans del segle XIX, que representa una imatge de Sant Pere del Vaticà i que ja es pot veure a l'exposició permanent. Aquest objecte formava part de l'espectacle precinematogràfic de la caixa d'òptica o Mondo Nuovo. La restauració ha tingut el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

dijous 31 de març de 2022



L’objecte restaurat és una vista òptica data a mitjans del segle XIX amb la imatge de la plaça de Sant Pere del Vaticà. És una litografia, que mesura 340 x 484 mm , en la qual s’ha retallat i foradat algunes parts de la imatge i en aquests forats, en el revers, s’hi ha enganxat paper blanc. Aquests orificis i retalls permeten que la imatge tingui un efecte visual anomenat dia/nit. És a dir, si s’il·lumina la vista òptica per davant, la imatge és diürna, en canvi, si la incidència de la llum és per la part posterior, la imatge esdevé nocturna. Aquest era un efecte visual molt apreciat en els espectacles de mondo Nuovo o de la Caixa d’Òptic a, que van ser molt populars al nostre país entre mitjans del segle XVIII i mitjans del segle XIX.

Les vistes òptiques són les imatges que s’observaven dins l’aparell de la caixa d’òptica en el marc dels espectacles anomenats “Mondo Nuovo”. Al llarg del segle XVIII i fins a mitjans del segle XIX, amb l’adveniment de la fotografia, a Europa, i a Occident en general, era molt popular l’espectacle anomenat del Mondo Nuovo. Consistia en una caixa amb una o diverses lents per on miraven els espectadors mentre escoltaven les explicacions del propietari de l’aparell. En el seu interior s’hi col·locaven imatges (gravats acolorits a mà) de paisatges, ciutats, monuments d’arreu del món dibuixats amb una acusada perspectiva. L’espectador observava aquestes imatges a través de la lent que reforçava l’efecte de profunditat de la imatge. Cal tenir en compte que en aquesta època els ciutadans no estaven acostumats a veure imatges, més enllà de les que apareixien pintades a les esglésies. D’aquesta manera, la gent podia veure com era el món i les principals ciutats sense moure’s del seu poble. Aquest era un espectacle de carrer, de fira, i podríem dir que és el primer mitjà de comunicació de masses que utilitza les imatges (un llenguatge universal que tothom entén) per a donar a conèixer com és el món. Les vistes òptiques són el nom que reben els gravats que es visualitzaven a l’interior del Mondo Nuovo. N’hi ha de dos tipus: vistes òptiques opaques i vistes òptiques translúcides. Aquestes darreres permetien la il·luminació anterior i posterior de la vista i, d’aquesta manera, crear un efecte d’una mateixa imatge que passa del dia a la nit i viceversa.

La vista òptica ja es pot veure a l’exposició permanent del Museu i ha estat restaurada amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Segueix-nos a:

YouTube

Instagram

Més informació:

Contacte / subscripcions

Serveis | Enllaços

Avís legal

Perfil del contractant

Premsa:

Notícies

Material de premsa

Identitat corporativa

TripAdvisor
Ajuntament de Girona
© 2022 Fundació Museu del Cinema - Col·lecció Tomàs Mallol | C. Sèquia, 1, 17001 Girona | Tel. 972 412 777 | Contacte