El Museu del Cinema conserva alguns objectes testimoni de la llarga trajectòria del Cinema Albèniz, que va tancar el passat 30 de juny

divendres 1 de juliol de 2022

A punt de fer 100 anys (el proper 15 d’abril de 2023), el Cinema Albèniz situat al centre de la ciutat de Girona va tancar les seves portes definitivament el passat 30 de juny. El Museu del Cinema conserva i exposa alguns objectes i elements testimoni de la llarga trajectòria d’aquesta històrica sala de cinema.

El passat 30 de juny va tancar de manera inesperada el Cinema Albèniz, la històrica sala situada al centre de la ciutat de Girona i que el proper 15 d’abril de 2023 hagués fet 100 anys. Com a petit homenatge a la llarga trajectòria del Cinema Albèniz, el Museu del Cinema mostra alguns dels elements que conserva i que formen part d’aquesta llarga història.

Destaca entre tots ells el projector que havia estat funcionant a l’antic Teatre Cinema Albéniz, entre les dècades de 1920 i 1970, i que fou donat al Museu d’Història de Girona pels seus propietaris d’aleshores, la família Regàs, l’any 1987. Des del 2010, aquest projector s’exposa a l’exposició permanent del Museu del Cinema.

Aquest és un projector al qual se li han modificat i afegit alguns elements al llarg de la seva vida, una pràctica comuna en els projectors de cinema d’aquesta època. La part original del projector és de la dècada de 1920 i correspon al sistema d’arrossegament de la pel·lícula, les bobines i el peu. És de l’empresa ERKO (acrònim d’Erdmann & Korth) de Berlín, especialitzada en la fabricació de grans projectors per a sales de cinema. Posteriorment, amb l’arribada del cinema sonor, s’hi afegí un mecanisme per a llegir la banda sonora que incorporaven totes les pel·lícules a partir de finals de la dècada de 1920. Aquest mecanisme és de l’empresa catalana SuperSond. Per últim, la llanterna o sistema d’il·luminació original també fou substituït per un de més gran i potent de l’empresa catalana OSSA (sigles d’Orpheo Sincronic SA), que fou una empresa d’equips sonors cinematogràfics fundada a Barcelona l’any 1929.

Per altra banda, el Museu conserva 59 programes de mà dels milers que es devien distribuir entre el públic del cinema. Els programes de mà eren fulletons publicitaris que en una cara reproduïen el cartell de la pel·lícula i al revers les dates de projecció, horaris i també aquella informació rellevant que havia de convèncer a l’espectador d’anar-la a veure.

El més antic, de març 1931, correspon a un programa encapçalat per la pel·lícula Ladrón de Amor, del que es destaca que serà totalment sonor i cantat en espanyol. Destaquen també el d’El collar de la reina, de l’1 de gener de 1934, on s’anuncia la projecció d’imatges de l’enterrament de Francesc Macià. I els de l’època de la Guerra Civil, quan la sala fou col·lectivitzada per la C.N.T., com el que publicita El infierno negro, de Michael Curtiz amb Paul Muni, que el año pasado el Gobierno Español la hizo retirar del mercado por ser demasiado social.

Els programes, que sovint eren col·leccionats pels assidus a les sales, presentaven també dissenys especials, com els de La diligencia de J. Ford, o El forastero de W. Wyler.