Català Español English Français
Les col·leccions

La col·lecció Tomàs Mallol

La Col·lecció Tomàs Mallol es compon aproximadament de vint mil unitats. A banda dels quasi vuit mil objectes, aparells i els seus accessoris precinematogràfics i del cinema dels primers temps, cal destacar prop de deu mil documents amb imatges fixes (fotografies, cartells, gravats, dibuixos i pintures), vuit-cents films de tot tipus i una biblioteca amb més de set-cents llibres i revistes.

Els objectes aplegats s'emmarquen en el període comprès entre mitjan segle XVII i 1970. El gros de la col·lecció pot datar-se entre la segona meitat del segle XVIII i el primer terç del segle XX. Tomàs Mallol sempre ha tingut en consideració el bon estat de conservació de les peces adquirides, les ha habilitat sistemàticament i les ha mantingut en condicions adequades en un espai especialment construït per a aquesta finalitat.

Tomàs Mallol va formar la seva col·lecció sobretot entre 1968 i 1998. Trenta anys en què va recórrer els principals mercats i encants de Catalunya, Espanya i França, fonamentalment. Va establir nombrosos contactes personals amb antiquaris especialistes en cinema i fotografia, que l'avisaven cada vegada que tenien un objecte de precinema per vendre.

Estricte sentit científic i històric

  • Foto d'objectes d'aquesta col·lecció

Una de les principals característiques de la Col·lecció Tomàs Mallol és el criteri sistemàtic que s'ha seguit a l'hora d'adquirir les peces, deixant de banda qualsevol tendència personal o arbitrària. La idea de fons era recollir tots els elements que configuren la prehistòria del cinema i els seus primers anys d'existència. És a dir, tots els objectes que expliquen com es representaven les imatges abans del cinema i quin va ser el procés tècnic que va permetre l'invent del cinematògraf el 1895. Per això, i ja des dels seus inicis, Tomàs Mallol va crear, paral·lelament a la col·lecció, una biblioteca especialitzada en precinema, que li va servir per documentar-se a fons sobre els objectes que calia adquirir. Mallol va seguir quatre línies bàsiques en la formació de la seva col·lecció:

  1. Elements i objectes per a la projecció d'imatges abans del cinema. En destaquen 134 elements relacionats amb els teatres d'ombres xineses i 2.883 peces relatives a la llanterna màgica, l'espectacle visual més popular anterior al cinema.
  2. Aparells que servien per representar imatges dibuixades en moviment. Un total de 516 peces; aparells, amb els seus accessoris, que permetien donar moviment a una imatge dibuixada.
  3. Aparells per captar imatges fixes de la realitat d'abans i de després de l'invent de la fotografia. En destaquen 196 objectes, entre aparells i gravats relacionats amb la captació d'imatges de la realitat a través de la càmera obscura i la seva visualització mitjançant caixes òptiques; i 296 peces relacionades amb la fotografia i la seva evolució tècnica.
  4. Aparells fabricats per a la incipient indústria cinematogràfica. Cal destacar 98 càmeres, projectors i accessoris dels primers 25 anys de cinema.

A part d'aquestes línies, Tomàs Mallol també va estendre les seves adquisicions cap a dues altres igualment interessants, que demostren la popularització de la tècnica del cinema en la societat del s. XX:

  1. Aparells de cinema amateur. 917 objectes, entre aparells i accessoris relacionats amb el cinema de pas estret (8, 9,5, 16 i súper-8).
  2. El cinema infantil. Prop de 2.500 peces, entre aparells de projecció o de visualització d'imatges, pel·lícules, bandes i accessoris, joguines òptiques o d'efectes visuals, pensats perquè puguin ser utilitzats pels nens. En destaca el fons de 1.413 objectes del popular Cine Nic de Barcelona.

Idoneïtat museística i educativa de la col·lecció

Com a conseqüència del punt anterior, hem de dir que la idoneïtat museística i pedagògica de la col·lecció és excepcional, no només pel valor històric, científic i de recerca dels objectes conservats, sinó també pel seu discurs, que ens permet resseguir i comprendre pas a pas la prehistòria i la història dels primers temps del cinema.

En definitiva, podem concloure que, per la quantitat, la qualitat i el discurs coherent de les seves peces, aquesta col·lecció pot comparar-se amb les dels millors museus i col·leccions privades de precinema d'Europa.