Biografia de Tomàs Mallol

Tomàs Mallol (Sant Pere Pescador, 1923 – Girona, 2013) ha estat des de sempre un apassionat del cinema. Ja en la seva infantesa, les projeccions ambulants de cinema que arribaven al seu poble li causaren una profunda impressió, que es transformà en passió permanent per tot allò relacionat amb el món cinematogràfic. Sobretot l'interessaven els aspectes tècnics (l'òptica, la il·luminació, l'arrossegament de la pel·lícula...), fins al punt de construir, a l'edat de vuit anys, un primer projector amb el qual entretenia els seus amics i familiars, i que avui es conserva a la col·lecció.

Ja acabada la Guerra Civil, i amb el títol de perit industrial, es traslladà a viure a Barcelona, on va treballar en diversos oficis.Finalment, va ser el de fotògraf i publicista l'ofici que acabà per configurar el seu perfil professional.

Casat i amb dues filles, durant anys va viure a cavall entre Barcelona i Torroella de Fluvià (Alt Empordà). En aquesta època, a l'entorn de l'agrupació fotogràfica del Centre Excursionista de Catalunya, va establir contacte amb diverses persones amb qui compartia la inquietud pel món de la fotografia i del cinema amateur.

El 1956, Tomàs Mallol realitzà la seva primera pel·lícula com a cineasta amateur, El pastor de Can Sopa, i una primera i única incursió en el cinema professional com a director de fotografia, en la coproducció italoespanyola Su propio destino. Abandonà el cinema professional per les dependències i servituds que comportava, que s'allunyaven dels criteris artístics de la pel·lícula, i va decidir continuar com a cineasta amateur i va fundar l'UCA, Unió de Cineastes Amateurs, amb seu a Barcelona.

En vint anys, fins al 1977, Tomàs Mallol realitzà trenta-un curts cinematogràfics, que li valgueren diversos premis internacionals de cinema amateur. Els films de Tomàs Mallol es caracteritzen pel seu perfeccionisme formal, pel ritme lent de les imatges i, en definitiva, per la seva obsessió per l'espai i el temps. L'Empordà (1957), Mástiles (1963), Instante (1967), Daguerre i jo (1969), Poca cosa sabem (1972), Negre i vermell (1973) o Homenatge (1975) són alguns dels seus títols més emblemàtics.

A mitjan anys seixanta, paral·lelament i com a conseqüència de la seva activitat com a cineasta amateur, aplegà diversos aparells de pas estret, inicialment sense vocació de col·leccionista. Anys més tard, arran de la lectura del llibre La arqueología del cine, de C.W. Ceram, decidí enfocar la seva col·lecció cap a l'arqueologia del cinema, sense abandonar els aparells de cinema amateur ni els de cinema infantil. Tomàs Mallol començà aleshores una intensa activitat d'estudi i recerca d'objectes que el van portar, al llarg de més de trenta anys, a formar una col·lecció d'objectes i aparells de precinema i dels primers anys del cinema.

Adquirida per l'Ajuntament de Girona el gener de 1994 per esdevenir el fons del Museu del Cinema, la Col·lecció Tomàs Mallol és considerada la més important d'Espanya d'aparells de precinema i cinema dels primers temps, i està dins el grup de les col·leccions més importants d'Europa d'aquesta temàtica. Aquell mateix any, creà, amb l'Ajuntament de Girona, la Fundació Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol, de la qual és president d'honor, amb la finalitat de gestionar el futur Museu del Cinema. El 8 d'abril de 1998, el Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol obrí les seves portes a la ciutat de Girona. Des d'aleshores, Tomàs Mallol ha rebut nombrosos reconeixements a la seva tasca a favor del cinema, entre els quals cal destacar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya o el nomenament de soci d'honor de l'Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España. L'any 2005 va publicar les seves memòries amb el títol de Si la memòria no em falla.

Tomàs Mallol va morir a Girona el 16 de juny de 2013 a l'edat de 89 anys. Deixa com a llegat una extraordinària col·lecció sobre els antecedents i orígens del cinema, que enriqueix de manera significativa el patrimoni cinematogràfic del nostre país i que serà una eina important per a les actuals i futures generacions per a conèixer i comprendre els orígens de la nostra cultura audiovisual.