El Circ a la Pantalla: nova exposició al vestíbul del Museu del Cinema

dilluns 16 de febrer de 2026

El Museu del Cinema presenta fins al mes de juny de 2026 una exposició al vestíbul dedicada als vincles entre el circ i el cinema, des del precinema fins a l'actualitat. La mostra és fruit de la col·laboració amb el Teatre Municipal de Girona, que inclou en la seva programació l'espectacle Rodols i cigrons d'Escarlata Circus, una proposta que combina llenguatge del circ i cinematografia.

El circ i el cinema han compartit, des dels seus orígens, una mateixa voluntat: captivar el públic a través de la sorpresa, l'emoció i l'impacte visual. Ara, aquesta relació històrica esdevé protagonista d'una nova exposició al Museu del Cinema, que es pot visitar al vestíbul del museu fins al més de juny.

La mostra proposa un recorregut pels vincles entre el món del circ, els espectacles precinematogràfics i el naixement del cinema. Abans de l'aparició del setè art, aparells com el zoòtrop, el praxinoscopi o la llanterna màgica ja oferien imatges en moviment que sovint recreaven acrobàcies, figures grotesques i escenes espectaculars molt properes a l'estètica circense.

Amb l'arribada del cinema a finals del segle XIX, el circ es va convertir en una font d'inspiració immediata. Les primeres filmacions reproduïen números d'acròbates, pallassos o mags, aprofitant el moviment i el risc físic com a elements essencials del nou llenguatge audiovisual. Aquesta influència es va fer especialment evident en la comèdia muda, amb figures com Charlie Chaplin -autor de The Circus (1928)- o Buster Keaton, hereus directes del slapstick i de la tradició física del circ.

Al llarg del segle XX, el cinema també va convertir el circ en escenari simbòlic i narratiu. Films com La Strada (1954), de Federico Fellini, o Freaks (1932), de Tod Browning, en van oferir mirades profundes i humanes, mentre que produccions com The Greatest Show on Earth (1952) o Trapeze (1956) van apostar per l'espectacularitat i el dramatisme. Ja en èpoques més recents, Big Fish (2003), de Tim Burton, ha recuperat el circ des d'una dimensió fantàstica i evocadora.

L'exposició presenta una selecció de materials provinents de les col·leccions del museu que testimonien aquesta relació fecunda entre precinema, cinema i circ, i convida els visitants a redescobrir com aquestes dues disciplines han dialogat al llarg de més d'un segle.

La iniciativa és fruit d'una col·laboració amb el Teatre Municipal i s'emmarca com a activitat paral·lela de l'espectacle Rodols i cigrons d'Escarlata Circus, una proposta que combina llenguatge circense i cinematografia, reforçant així els ponts entre escena i pantalla.