Projector de cinema infantil

Una de les raons de la longevitat de la marca Cine NIC (1931-1974) fou la constant obsessió per la millora i la diversificació dels models d'aparells per adaptar-se als temps que corrien. Un exemple d'això és la sonorització del Cine NIC. El 1933, al cap de dos anys de la primera patent, els germans Nicolau presenten un "suplemento sonoro", que s'acoblava al NIC primer model, per imitar les pel·lícules del cinema sonor, que havien aparegut pocs anys abans. Aquest nou sistema permetia sonoritzar les pel·lícules NIC amb un petit gramòfon situat a la part superior del projector, el qual estava connectat amb la maneta que feia girar la pel·lícula i que al mateix temps feia rodar el disc de baquelita on hi havia enregistrat el so. A l'any següent, ja es va comercialitzar un Cine NIC Sonoro amb aquest sistema ja incorporat de fàbrica. Els discos que sonoritzaven aquestes pel·lícules eren produïts a la mateixa fàbrica NIC i les veus pertanyien a locutors de ràdio i actors de doblatge de l'època.