| Tipus | Ficció |
| Any | 1956 |
| Durada | 80 min |
| País | EUA |
| Direcció | Don Siegel |
La invasió de la Terra per éssers provinents de Mart o d’altres planetes és un tema recurrent en la literatura i el cinema de ciència-ficció. Aquestes històries, tot i que sovint busquen l’evasió, reflecteixen pors i tensions d’un món en crisi, marcat per conflictes internacionals i models socials cada cop més deshumanitzats. Les invasions simbolitzen la por a l’estrany i a la pèrdua de control sobre el propi entorn.
Després de la Segona Guerra Mundial, moltes obres es van centrar en el perill atòmic i les seves conseqüències, recordant les tragèdies d’Hiroshima i Nagasaki. Durant els anys cinquanta, en plena guerra freda i amb la proliferació d’armes químiques, el cinema va presentar invasions d’insectes gegantins o mutacions que amenaçaven la humanitat, simbolitzant la por a l’amenaça invisible i a la pèrdua de la llibertat.
Un exemple clàssic és l’emissió radiofònica d’Orson Welles el 1938, que va provocar pànic amb la falsa notícia d’una invasió marciana, reflectint les pors de l’època. Pel·lícules com “La invasión de los ladrones de cuerpos” (1956) fan servir la invasió alienígena com a metàfora de la pèrdua de llibertats i la pressió per uniformar la societat. Aquestes històries ens recorden la importància de defensar la llibertat i la diversitat davant les amenaces que busquen anul·lar la individualitat.
Museu del Cinema • Carrer de la Séquia, 1 - 17001 GIRONA • Tel. 972 412 777 • info@museudelcinema.cat