
| Tipus | Ficció |
| Any | 1962 |
| Durada | 106 min |
| País | EUA |
| Direcció | Arthur Penn |
Helen Keller va néixer el juny de 1880 a Alabama (Estats Units) i, quan tenia 18 mesos, va patir una greu malaltia que li va fer perdre totalment la vista i l’oïda. La pel·lícula comença mostrant aquest moment i la desesperació de la seva mare, mentre la nena viu sense mitjans per comunicar-se ni autonomia.
Quan els metges no aconsegueixen recuperar els seus sentits, la família recorre a la Institució Perkins de Boston, especialitzada en l’educació de nens cecs. Anna Sullivan, una jove mestra, arriba per ajudar Helen a aprendre el llenguatge mitjançant el sistema dactilològic, fent les lletres a la seva mà. La pel·lícula mostra les setmanes d’intens treball fins que Helen entén que les paraules representen coses reals.
Aquesta descoberta marca un abans i un després en la seva vida. Amb el suport d’Anna, Helen inicia una formació que la porta a estudiar a la universitat i a defensar els drets de les persones cegues, sordes i de les dones. La seva història ens recorda el poder de l’educació i la comunicació per superar les dificultats.