Projector de cinema infantil

A mitjans dels anys 1950, el país començava a sortir lentament de les penúries econòmiques de la postguerra i, a nivell mundial, va aparèixer un dur competidor del cinema: la televisió. Els germans Nicolau, intuïren de seguida la popularitat que podia arribar a tenir aquest nou aparell audiovisual i l’adaptaren al Cine NIC. En poc temps, idearen i comercialitzaren nous models: NIC TV Cartón, NIC TV Sonoro Metálico, TV Super NIC i Reflex NIC. El tipus de projecció era el mateix que els precedents amb l'única diferència que, en lloc de projectar sobre una pantalla externa o a la paret, era un sistema de projecció intern, per retroprojecció, sobre una petita pantalla translúcida situada davant del focus del projector, que imitava la forma d’una petita televisió. L'objectiu era convertir el Cine NIC en el NIC Televisión, és a dir, una simulació de l'aparell de televisió, que ben aviat començaria a entrar a totes les cases.