Càmera-projector cinematogràfic

Un aparell de cinema amateur molt curiós, ja que en lloc d’utilitzar pel·lícules de cel·luloide, feia servir divuit plaques de vidre de 6,5 x 9 cm. A cada placa quedaven fixats vuitanta-quatre fotogrames (set fotogrames d’amplada per dotze d’alçada), que equivalen a uns cinquanta metres de pel·lícula. El fet d’utilitzar aquest sistema de plaques de vidre, en lloc de la tradicional pel·lícula, responia a la necessitat d’evitar l’ús dels films de cel·luloide de l’època, altament inflamables i, per tant, molt perillosos per a un ús familiar no professional. L’Olikos també podia fer les funcions d’un projector. Fou patentat el 1911 per Henri Sironi i comercialitzat a partir del 1913 per la Société des Appareils Olikos, d’Isidore Ullman i Léon Meerens.