Imatge tridireccional o triescenorama

Autoria	desconeguda
Títol	"Dévise hollandaise. Quan le boeuf filera Berg-op-Zoom se rendra / Le boeuf a
	ilé dans Berg-op-Zoom les français sont entrés"
Cronologia	ca. 1780
Registre	03274

La imatge bidireccional o tridireccional, també anomenada biescenorama i triescenorama, és un quadre que mostra, respectivament, dues o tres imatges diferents, en funció de l’angle d’observació de l’espectador. Aquest tipus d’imatges es remunten al segle XVII. Les imatges bidireccionals inicialment estaven muntades sobre tires primes i llargues de paper o cartró, de secció transversal triangular, que es col·locaven verticalment l’una al costat de l’altra; més tard es va utilitzar un cartró plegat en forma d’acordió. Ambdós mètodes produïen dos plans verticals orientats en direccions oposades. Ens aquests dos plans es pintaven o enganxaven dues imatges. Vist el quadre des del davant no tenia sentit, però si es mira des de la dreta o des de l’esquerra es podia observar una o altra imatge. El mateix sistema serveix per les imatges tridireccionals, com la de la fotografia, amb la única diferència que les tires de paper vertical se separaven lleugerament i en l’espai que quedava lliure es col·locaven noves tires verticals amb una tercera imatge. D’aquesta manera, mirant el quadre frontalment es veia la imatge principal; vist des dels costats es descobrien les altres dues pintures amb una temàtica generalment connectada amb la de la imatge central. Aquesta tècnica va gaudir d’una notable popularitat durant el segle XIX, sobretot amb motius predominantment religiosos.

Tornar