Caixa d’òptica per a fotografies translúcides

Aparell patentat el 1861 per l’òptic i fotògraf venecià Carlo Ponti. El 1862 va patentar una nova versió, més luxosa i sofisticada, que va anomenar "megaletoscopio". Més tard, al 1866, va perdre els drets de producció en exclusiva de l'invent i un altre pioner de la fotografia, l’italià Carlo Naya, exsoci de Ponti, ho va aprofitar creant el seu propi model, que és el que veiem a la fotografia. Això suposà una profunda rivalitat i un llarg procediment judicial entre ambdós fotògrafs. L’aletoscopio està inspirat en els efectes visuals del diorama de Daguerre i del Polyorama Panoptique, però la imatge interior no és un gravat, sinó una fotografia, concretament una albúmina, cosa que n’augmentava considerablement el realisme. L’aparell disposava de dues portes laterals amb miralls i una de superior per fer incidir la llum a la part frontal de la imatge per a l’efecte dia. Per a l’efecte nit, n’hi havia prou de tancar aquestes portes i il·luminar la fotografia per darrere. La lent és regulable. Les fotografies a l’albúmina estaven enganxades a un marc de fusta i a darrere s’hi encolava també un paper amb dibuixos a l’aquarel·la, que apareixien en la presentació nocturna. A l’albúmina i al paper hi havia múltiples i petites perforacions fetes amb agulla, que s’il·luminaven en l’efecte nocturn (estrelles, fanals, llums, etc.). Finalment, es col·locava una tela de lli a la part posterior per protegir l'estructura interior de qualsevol abrasió o xoc.