| Fabricant | desconegut |
| Cronologia | ca. 1830 |
| Registre | 01875 |
Aquest element probablement formava part de l’ambientació d’un espectacle de fantasmagoria. Aquests espectacles foren desenvolupats i popularitzats per Robertson a finals del segle XVIII, a partir d’unes representacions similars anteriors de l’alemany Paul Philidor, menys evolucionades i sofisticades. De fet, va ser Paul Philidor, màgic i autoproclamat el màxim exponent de la màgia ocultista, qui va encunyar el terme fantasmagoria per definir els espectacles visuals que feien aparèixer espectres, monstres, fantasmes, difunts, dimonis i tot tipus d'imatges paranormals. Robertson va fer evolucionar tècnicament aquest espectacle a les seves representacions a París a partir de 1798, sobretot gràcies a les noves tècniques de projecció i a una escenografia molt cuidada, amb elements multisensorials que ajudaven a crear una atmosfera irreal, gòtica, i que contribuïen a l'èxit de l'experiència de la fantasmagoria. L'espai del públic, totalment a les fosques i pintat de negre; els efectes de so i de llum tenebrosos; les projeccions sobre fum; l’olor d'encens; els efectes d'ombres; les imatges de fantasmes deambulant entre el públic, etc., són alguns dels elements d’aquesta escenografia. Aquest mirall i aquesta calavera s’han d’entendre com a segurament formaven part del conjunt ambiental d’un espectacle de fantasmagoria. En el mirall, quan s’il·luminava per la part posterior, hi apareixia la imatge terrible del cap d’un dimoni envoltat de serps (com el cap de Medusa de la mitologia grega) i la calavera incorporava en el seu interior una làmpada que il·luminava les conques dels ulls i la boca.
Tornar
Museu del Cinema • Carrer de la Séquia, 1 - 17001 GIRONA • Tel. 972 412 777 • info@museudelcinema.cat