El Museu del Cinema incorpora un gran cartell de la pel·lícula “The Bride of Frankenstein"

dimecres 9 de març de 2022

Pintat per Juan Antonio García, ha estat donat al Museu per l’Escola d’Art Pau Gargallo de Badalona. És un clar exemple de com eren els grans cartells / murals que es col·locaven a les façanes dels antics cinemes per a promocionar les pel·lícules d’estrena. S’exposarà fins després de l’estiu al vestíbul del Museu.

El cartell original de gran format The Bride of Frankenstein fou pintat per Juan Antonio Garcia l’any 2015, en el marc d’un taller/masterclass, que va organitzar Dani Seguí, professor de l’Escola d’Art Pau Gargallo de Badalona, dins la programació del Festival Filmets de Badalona. El mural va quedar exposat a les instal·lacions d’aquesta escola d’art fins el gener de 2022, quan en va fer donació al Museu del Cinema.

El valor d’aquest cartell rau sobretot en el fet que és una obra original d’un dels darrers cartellistes especialitzats en grans murals per a cinemes de Barcelona. Aquesta obra també es conserva com a testimoni d’aquesta tècnica publicitària utilitzada pels exhibidors de cinema en les façanes de les seves sales. S’han conservat molt pocs exemplars originals d’aquest tipus de cartell, ja que una vegada es despenjaven de la façana es destruïen. Per aquesta raó, actualment no es conserva cap dels murals que va fer Juan Antonio Garcia per a diverses sales de cinema de Barcelona.

Aquest cartell s’exposarà fins després de l’estiu al vestíbul del Museu del Cinema. Juntament amb el cartell, s’exposa material de les col·leccions del Museu relatiu a aquesta i altres pel·lícules sobre Frankenstein. Fotografies signades dels protagonistes del film, programes de mà, press-books i altre material publicitari d’algunes de les més de cent pel·lícules que s’han rodat sobre del monstre creat per Mary Shelley.

Juan Antonio Garcia, cartellista de cinema

Juan Antonio Garcia (Osuna, Sevilla, 1940) és un dels darrers pintors de grans cartells de pel·lícules per a sales de cinema. La majoria de la seva trajectòria professional la va desenvolupar en el camp de la pintura industrial. No va ser fins a principis de la dècada dels anys 1980, que es va introduir en el món del cartellisme cinematogràfic, tot i que en aquesta època, aquest tipus de publicitat cinematogràfica ja estava en plena decadència. Va començar a treballar en un taller de Barcelona, que realitzava grans cartells, sobretot per als cinemes del Grup Balañá. Tanmateix, i malgrat que aquesta darrera etapa professional de la seva vida fou curta, Juan Antonio Garcia és avui reconegut com un dels darrers cartellistes de grans murals per a les sales de cinema.

Al marge d’aquesta trajectòria professional, Juan Antonio Garcia fou sempre un apassionat del cinema. Una passió que va saber transmetre als seus fills, un dels quals és avui un dels directors de més èxit mundial: Juan Antonio Bayona.

Murals i cartells de gran format a les sales de cinema

Els grans cartells i murals publicitaris d’una pel·lícula, col·locats a les façanes de les sales de cinema, fou una tècnica publicitària que utilitzaren molts exhibidors per a promocionar l’estrena d’un film. En els anys 1920, però sobretot a partir de la dècada de 1930, aquest tipus de publicitat cinematogràfica es popularitzà. Moltes de les grans sales de cinema d’Europa i Nord-Amèrica exhibien en les seves façanes grans cartells amb imatges al·legòriques de la pel·lícula d’estrena. Eren cartells únics, per mida i per disseny, realitzats per artistes, expressament per a un cinema determinat. Eren també obres efímeres, de ràpida execució i de destrucció gairebé segura. D’aquí que se n’hagin conservat tan pocs.

A Catalunya, per exemple, un dels pioners fou Antoni Clavé, gran cartellista dels anys 1930, que realitzà cartells per a diversos cinemes de Barcelona, com el Capitol, el Catalunya o el Fémina. A partir de l’any 1940, començaren a proliferar els tallers dedicats a la realització de grans cartells per a cinemes. Aquest tipus de publicitat es va mantenir al llarg de quatre dècades, fins els anys 1970, quan va començar a decaure progressivament, com a conseqüència de la desaparició de les grans sales de cinema i la irrupció dels multicinemes, que ja no necessitaven aquest tipus de promoció. A finals del segle XX, eren comptats els cinemes de les grans capitals que encara decoraven les seves façanes amb grans cartells/murals per a atraure el públic cap a les seves sales.

The bride of Frankenstein de James Whale (1935)

Un gran clàssic del cinema de terror de tots els temps, seqüela del film Frankenstein (1931) del mateix director. Protagonitzada pel mític Boris Karloff, un dels més aclamats actors de pel·lícules de terror dels anys 1930 i 1940, Colin Clive i Valerie Hobson. Fou produïda pels estudis Universal, que a la dècada de 1930 va finançar alguns dels més celebrats films del gènere de terror, com Dracula (Tod Browning, 1931), The Mummy (Karl Freund, 1932) o The Invisible Man (James Whale, 1933).

The Bride of Frankenstein ha estat considerada una obra mestra del gènere de terror. Molts crítics fins i tot la consideren millor que la seva antecessora estrenada quatre anys abans. En aquesta segona part, el doctor Frankenstein i el seu monstre resulta que són vius i no morts com es deduïa del final de la primera pel·lícula. El doctor Frankenstein vol abandonar els experiments malvats, però quan un científic boig, el doctor Pretorius, segresta la seva dona, el doctor Frankenstein accepta ajudar-lo a crear una nova criatura, una dona, per a ser la companya del monstre. Un clàssic indiscutible.