El 2001 no és cap data de caducitat per al cinema. Ben al contrari, el seu futur sembla assegurat: desperta vocacions creatives, descobreix cada dia nous espectadors, el reconeixement cultural n'és indiscutible i continua sent una indústria primordial en molts països, entre els quals els Estats Units, l'Índia o França.

És probable que la seva solidesa sigui deguda a dues característiques sovint contraposades: el cinema és art i és indústria. És una indústria peculiar, perquè sempre fabrica prototips. És un art que s'ha guanyat a pols la seva centralitat: no es pot parlar de narrativa ni d'iconografia contemporànies sense tenir en compte les aportacions fonamentals de les pel·lícules. És d'aquesta relació controvertida, conflictiva; i alhora fructífera, que tracta aquesta exposició, amb especial protagonisme dels directors, els productors i les pel·lícules que millor han fonamentat el seu significat visual.