
| Tipus | Ficció |
| Any | 1997 |
| Durada | 114 min |
| País | EUA |
| Direcció | Costa-Gavras |
Un vigilant de seguretat d’un museu és acomiadat de manera sobtada. En un acte desesperat, i sense cap planificació real, pren com a ostatges un grup d’escolars que visitaven el museu. Entre els testimonis hi ha un periodista veterà que hi era per fer un reportatge rutinari. Sense voler-ho, es veu immers en una situació que li ofereix l’oportunitat de tornar a ser rellevant.
Amb la situació fora de control, els mitjans converteixen el succés en un espectacle televisiu de gran audiència. El periodista, en lloc d’ajudar a calmar els ànims, veu una oportunitat per rellançar la seva carrera, tot creant una narrativa dramàtica. A mesura que la cobertura esdevé cada cop més sensacionalista, l’opinió pública s’implica emocionalment. Mentrestant, el vigilant, confús i superat, esdevé una figura central de la història.
El film qüestiona la responsabilitat dels mitjans davant els fets que relaten i denuncia la fascinació per l’espectacle del dolor aliè. També retrata la facilitat amb què els límits entre informació i manipulació poden esdevenir difusos. Una mirada crítica al poder narratiu dels mitjans i com aquest pot condicionar la percepció col·lectiva dels esdeveniments.