| Tipus | Documental |
| Any | 2005 |
| Durada | 75 min |
| País | Espanya |
| Direcció | Israel Sánchez-Prieto |
Durant dècades, Isabel i Asunción no van poder acostar-se al lloc on descansaven els ossos dels seus germans, executats el 1937 en plena Guerra Civil. El franquisme els va negar fins i tot el dret al dol. L’any 2002 van aconseguir obrir la fossa comuna on havien estat llançats. No ho feien només per justícia, sinó perquè ho havien promès als seus pares.
Els seus germans, Senén i Santiago, no van morir al front sinó afusellats a prop de casa, com tants altres veïns de pobles com Piedrafita de Babia o Fresnedo. La repressió va continuar amb la negació d’un enterrament digne. L’obertura de les fosses va generar emoció i controvèrsia, però també va servir com una mena de sanació col·lectiva.
Tot i les diferències polítiques, religioses i vitals entre Isabel i Asunción, la memòria compartida de la injustícia les uneix. Els records d’una infantesa senzilla i feliç abans de la guerra es barregen amb la consciència d’una pèrdua irreparable. La seva història ens recorda que la memòria històrica és un deure present fonamentat en els valors de dignitat, veritat i reparació.
Museu del Cinema • Carrer de la Séquia, 1 - 17001 GIRONA • Tel. 972 412 777 • info@museudelcinema.cat