
| Tipus | Ficció |
| Any | 1989 |
| Durada | 90 min |
| País | Itàlia |
| Direcció | Maurizio Nichetti |
La pel·lícula proposa una crítica irònica i sorprenent sobre la publicitat televisiva i el seu efecte en la percepció del públic. La trama se centra en el visionat d’un film que es veu constantment interromput per anuncis, generant sorpresa i fins i tot confusió entre els espectadors que no hi estan preparats.
Maurizio Nichetti, el director, volia retre homenatge al neorealisme italià, un moviment cinematogràfic dels anys quaranta i cinquanta que mostrava les dificultats i la realitat dura de la postguerra a Itàlia. Amb aquesta intenció, va rodar la pel·lícula en blanc i negre, recuperant l’estil i la càrrega social d’aquella època.
A través d’aquesta obra, s’obre un espai per reflexionar sobre com els mitjans de comunicació influeixen en la nostra manera de veure el món, i sobre la necessitat de desenvolupar un esperit crític que ens permeti interpretar la informació amb consciència i autonomia.