
| Tipus | Ficció |
| Any | 1968 |
| Durada | 105 min |
| País | Itàlia i Bulgària |
| Direcció | Liliana Cavani |
La pel·lícula de Liliana Cavani no pretén narrar tota la vida de Galileu, sinó centrar-se en el conflicte ideològic que el seu pensament provocava en plena expansió de la Reforma protestant. L’Església, rígida en la defensa dels seus dogmes, veu en Galileu una amenaça. Defensar l’heliocentrisme era qüestionar l’autoritat divina i, amb ella, l’ordre establert. Galileu proposa una nova ciència basada en l’experimentació i la raó.
El film mostra les classes del científic, els seus diàlegs intensos amb deixebles i el judici final. A través d’aquests elements, es retrata una època de control del pensament, però també d’auge intel·lectual. Galileu defensa la llibertat de pensar, però també mostra dubtes i contflictes. En contrast, Giordano Bruno, condemnat a mort, simbolitza una llibertat sense renúncies.
Galileo planteja una reflexió profunda sobre la ciència, la llibertat i el poder, i ens recorda que el pensament crític és el motor imprescindible del progrés. Només des de la llibertat intel·lectual podem entendre i transformar la realitat que ens envolta.