El Fenaquistoscopi

Voleu fer una joguina òptica des de casa? Us ensenyem com fer els primers aparells que provaven d’aconseguir moviment de les imatges i que són l'origen del Cinema actual.

Les joguines òptiques van ser inicialment descobriments científics i després es convertiren en jocs familiars.

Descobrim el fenaquistoscopi, inventat a Bèlgica pel físic Joseph Plateau l’any 1832, que va ser el primer aparell que va aconseguir animar una seqüència de dibuixos estàtics descomposats en diferents fases d'un moviment.

Què és un fenaquistoscopi?

És un aparell que ens permet obtenir sensació de moviment a un seguit d’imatges que generen una animació cíclica. Si ens posem davant d’un mirall, fem girar ràpid el seu disc i mirem a través de les seves ranures veurem l'acció continuada de les imatges representades en el disc interior.

Fenaquistoscopi

Com funciona?

Es tracta d’un disc doble, normalment de cartró, format per un cercle més gran amb unes perforacions equidistants al seu exterior i un de més petit, situat al seu centre, on hi ha dibuixades les diferents fases d’un moviment. Per aconseguir la sensació d’animació de les imatges s’ha d’encarar l’aparell a un mirall i mirar a través d’una de les seves ranures mentre es fa girar ràpidament el disc.

La clau per generar aquesta sensació estava en el cercle exterior, el disc obturador. En girar el disc a gran velocitat, les franges negres d’entre els forats impedeixen veure el canvi d'una imatge a l'altra i així es produeix la il·lusió de moviment. Així doncs, calia tenir present que el nombre de forats del disc obturador havia de ser el mateix que el nombre de dibuixos del cercle interior.

Com en la resta de joguines òptiques es juga amb el fet que el nostre cervell no té temps de separar les imatges que se li presenten a gran velocitat i les agrupa en una seqüència continuada.

En voleu veure alguns exemples?

Fenaquistoscopis en moviment