Projector de cinema infantil

Durant els anys 1940, en plena postguerra, l'escassetat de materials per fabricar els Cine NIC era un greu problema que calia superar. La solució fou l'ús de la xapa de llauna i del cartró per construir la carcassa del projector. L'eix o suport de les pel·lícules es va fer de cartró, quan originalment era de ferro, i es va reduir la qualitat del paper. També es va construir un nou model de Cine NIC, més petit, per a pel·lícules de format més estret. D'aquest període són els populars models: Corriente Mixto, Super NIC Mixto, NIC Sonoro Mixto i el NIC Sonoro Metálico, que es van comercialitzar fins ben entrada la dècada de 1960. Al llarg de quaranta anys, l'empresa Proyector NIC S.A. patentà uns vint models diferents de Cine NIC i en fabricà centenars de milers, tot un rècord per aquella època. El gran èxit era degut, sobretot, al fàcil maneig, la resistència a les mans de la mainada, la incorporació d'innovacions tècniques —com el cine sonor— i que oferia una àmplia gamma de preus. La gran acceptació que van tenir també fou conseqüència de l’extens catàleg de pel·lícules, que explicaven històries entretingudes i fàcils de seguir.