Reposacaps

reposacaps era un singular aparell que es feia servir en els primers estudis dels fotògrafs, quan el temps d’exposició per fer retrats era molt llarg. Servia per subjectar pel darrere, immòbil, el cap de la persona fotografiada, mentre l’obturador de la càmera era obert i la persona retratada havia de restar davant la càmera sense moure’s. El temps d’exposició a la llum d’una placa al daguerreotip era inicialment d’entre quinze i trenta minuts, però al cap de pocs anys es va reduir a menys d’un minut.

El reposacaps era un singular aparell que es feia servir en els primers estudis dels fotògrafs, quan el temps d’exposició per fer retrats era molt llarg. Servia per subjectar pel darrere, immòbil, el cap de la persona fotografiada, mentre l’obturador de la càmera era obert i la persona retratada havia de restar davant la càmera sense moure’s. El temps d’exposició a la llum d’una placa al daguerreotip era inicialment d’entre quinze i trenta minuts, però al cap de pocs anys es va reduir a menys d’un minut.

Tornar