Caixa d’òptica i vistes translúcides

Aparell per a ús familiar, patentat pel fabricant de joguines Pierre Henri Amand Lefort el 1849. Estava inspirat en les caixes d’òptica del segle XVIII i en l’espectacle del diorama de Daguerre de 1822, del qual era una versió simplificada i a petita escala, destinada a l'ús familiar. Consisteix en una caixa portàtil amb una lent a la part frontal, regulable per un sistema de manxa, que permet observar una vista òptica col·locada en el seu interior. Aquesta vista és translúcida i el canvi de la incidència de la llum permet canviar la fesomia de la imatge. Per exemple, si la llum incideix a la part del davant de la vista, gràcies al finestró situat a la part superior de l’aparell, la imatge és diürna; en canvi, si la llum prové de la part posterior de l’aparell, gràcies a una finestra que s’obre darrere la vista, aleshores la imatge pren un efecte nocturn o bé canvia totalment. Aquestes vistes òptiques eren litografies impreses per les dues cares; a la cara posterior s’hi adheria un paper prim sobre el qual hom podia enganxar petits trossos de papers de colors. Estan emmarcades en fusta i a vegades també tenen petites perforacions per on passava la llum. Els Polyorama Panoptique es comercialitzaren en diverses mides.