Diafanorama

El diafanorama és una tècnica pictòrica sobre vidre que intenta crear una imatge tridimensional, és a dir, amb sensació de profunditat. Consta d'una sola imatge composta per diversos plans de profunditat pintats cada un d’ells sobre diversos vidres. La visió conjunta i superposada d'aquests vidres, col·locats l’un darrere de l'altre amb una separació entre ells de pocs mil·límetres, i il·luminat per la part posterior, provoca l'efecte visual de veure una imatge amb una incipient sensació de profunditat. Aquesta tècnica pictòrica sembla ser que va néixer als Països Baixos cap el 1740 i que va ser força popular entre 1770 i 1830. Era un producte artístic per a persones ben situades econòmicament, interessades en els jocs òptics i els espectacles vinculats amb la llum, que mostraven als seus convidats en ocasions especials. La gent amb menys recursos, en canvi, els podia veure en fires i locals públics. Les escenes que s’hi representaven eren majoritàriament paisatges rurals, vistes urbanes, incendis, focs artificials, paisatges marins, escenes històriques i mitològiques, etc.