Zograscopi

Dispositiu òptic utilitzat en l’àmbit familiar per observar vistes òptiques, que ampliava i incrementava la sensació de profunditat de la imatge, creant una experiència realista sense precedents de les escenes representades. Consisteix en un peu de fusta tornejada, que sosté una lent biconvexa emmarcada. Sobre el marc hi ha adaptat un mirall d’inclinació regulable. A través de la lent i del mirall, col·locat a uns 45 graus, es veu la vista òptica, col·locada a sota i a darrere de l’aparell. Els zograscopis van ser populars durant la segona meitat del segle XVIII com a entreteniment de saló. La majoria dels aparells existents d'aquella època són mobles nobles, amb suports tornejats, motllures, accessoris de llautó i acabats de qualitat. L'any 1730 es van desenvolupar a París els primers zograscopis, aleshores anomenats "òptiques". L'any 1745 van començar a aparèixer les primeres versions angleses d’aquests aparells.