Tapís

Tapís que mostra un nen amb una caixa d’òptica. La caixa d’òptica era, en essència, un espectacle ambulant que recorria fires i mercats, places i espais públics d’arreu d’Europa, igual com ho feien altres tipus d’espectacles a l’època: malabaristes, representacions teatrals, narradors d’històries, vidents... És a dir, tota una sèrie de gent que havia fet de l’espectacle ambulant la seva forma de vida. Eren persones que segurament havien hagut d’emigrar del seu lloc d’origen —se sap que molts procedien de zones de muntanya— i es veien obligats a recórrer viles i ciutats per guanyar els diners que no podien obtenir a casa seva. Era gent pobra, que viatjava carregada amb la caixa i les vistes òptiques, per camins dolents i, a vegades, perillosos. Recorrien centenars de quilòmetres, dormien on podien i sovint havien de fer front a l’hostilitat de les autoritats. Però també calia que el firaire fos imaginatiu i enginyós. Calia tenir talent per atreure el públic i entretenir-lo amb explicacions i comentaris de les vistes que s’oferien dins la caixa.